You are currently browsing the category archive for the 'Uncategorized' category.

A petició popular passo a fer la previsió de la temporada que està a punt de començar. Malament, malament, malament. Del maig a setembre no ha caigut ni una gota. A finals de setembre uns 25 litres (mesurats amb un pluviòmetre de plàstic de supermercat) i res mes. Una mica mes el sud tindran mes sort, com quasi be sempre. Algun amic de per allà a Sarrión va proposar la temporada passada que anés amb la meva gossa a la seva plantació. Si aquest any torna a dir-m’ho seran les úniques trufes que colliré.

http://tuverd.blogspot.com/

Segur que alguns estan pensant que aquest tio ha deixat d’anar a buscar trufes pel monte. Doncs es cert. Aquest any he tingut una feinada de por amb modificar la meva vida de manera substancial. Tant substancial que ja som un mes a l’equip, recollit a la terra de la “terfez”.

No patiu, torno amb mes ganes que mai. Noves idees, nous terrenys a explorar (literal i dels altres).

Us deixo un video dels truferos australians. Se m’acut suggerir unes quantes coses. Aquests tios vestits d’aquesta manera no duraven dos dies a casa nostra. I m’he partit el cul de riure desprès de veure la cura que te amb la cullera (te collons), per treure la trufa partida. La caixa verda d’anar a buscar trufes també duraria dos minuts en alguna trufera que jo me se.

Truffle Hunt

En aquest bloc deixem de parlar de trufes només quant en Ramón Mur es mou un poquet. Avui estic content per que en Ramón ha publicat la seva nova novel·la “Huellas de herradura” i a mes ho ha fet de manera molt moderna, molt atrevida per un home de la seva trajectòria: pots comprar el llibre en format clàssic (paper) o en format electrònic, aquesta darrera opció, a un preu que fa fatigosa la pirateria.

Bravo Ramón.

Aquests dies el mon de la trufa està ben revolucionat. Els preus son miserables, comparats amb altres anys. Motius? Variats: Es molt bon any a França, molta trufa i ja se sap que ells marquen els ritmes. A Catalunya fins avui, la trufa surt encara verda, quasi no fa olor. A Bellmunt ja son madures de fa temps, però això no fa millorar el preu. I la darrera es aquella de que tothom parla: la crisi!. Es evident que amb la psicosi que hi ha, a un producte de luxe com la trufa, només li faltaria que ens poséssim estupendos. Aquest últim argument no ho tinc massa clar, però el fan servir els intermediaris per tal de pagar-nos menys als truferos, encara que ells facin pagar fins a 600 € al consumidor, quant a l’últim mercat la van pagar a 180 €.
En fi, que si voleu trufa fresca madura només ho heu de dir i us faré bon preu.

El tofonaire insigne em passava l’altre dia una melanosporum d’un calibre considerable. M’envia una altre foto, aquest cop d’una rufum, que potser a primera vista no es tant espectacular, però es molt rar trobar-ne d’aquestes mides.

Si els dies 5, 6 y 7 de desembre esteu per Sarrión … potser el 6 o el 7 ens veiem.

El que ara us mostraré no es meu. Es d’un tofonaire il·lustre i que de tant en tant apareix per aquest lloc per mostrar al món el que em queda per aprendre. Quina ràbia!!


El Marcos Morcillo ha obert un blog i està molt be.

En ell he llegit una cosa que m’ha deixat cagat. Ho sento però no ho puc dir d’una altre manera. Comenta el Morcillo:

“El INRA frances declaro en 1999 que se les habian colado trufas chinas
en la producción de planta trufera con melanosporum y ello quiere decir
que existen ahora plantaciones con trufa china en Europa, cuyas
consecuencias desconocemos. Es un problema serio en nuestro sector. Que
yo sepa no ha fructificado en España de forma artificial y menos la
tenemos silvestre. No obstante quizás eso es lo de menos si tenemos en
cuenta que se estan importando toneladas de esta trufa a Europa y que
nos las comemos, etc”

Hòstia divina!!! Els tope guays de la micorrització, clons i guardians de l’essència trufera dedicant-se a propagar per tot el continent la maleïda trufa, en qualsevol de les seves varietats.

Les meves preguntes a tanta barbaritat (ja que en el blog no dona mes detalls)

Saben a qui es van vendre els arbres?

Tenen les plantacions controlades?

Saben si ha fructificat?

Tinc molta por que la resposta a les meves preguntes sigui NO. Si el sector està malament, imagina que comencen a sortir trufes chines per tot arreu!!! Una vergonya.

Per fi en Ramón Mur s’ha decidit, ha obert un blog. Alguns a patir, la majoria a disfrutar. Benvingut a la llibertat Ramón