La Diputació de Barcelona ha decidit que siguem el truferos del Berguedà els que ens encarreguem de collir la trufa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i també de procurar mantenir i millorar les zones truferes, si es que això es possible. En total serem 5 tipus els que ens passejarem per allí en mig d’excursionistes, boletaires, espeleòlegs i tota la fauna de dues potes que per allí gaudeix.

Anuncis

Un dia en un post del Marcos Morcillo al seu blog sobre la Tuber indicum, vaig comentar en plan de conya que si els restauradors i els intermediaris estaven apostant per la trufa xina en contra de la nostra aestivum o brumale, algú hauria d’impedir que els menjadors d’aquesta especie anessin a cagar al bosc. Us imagineu quin desastre començar a collir Tuber indicum o Tuber himalayensis per les nostres contrades. Nois, poca broma amb les especies invasores, que després fem criar els cargols poma al Delta de l’Ebre, els aillantos per les cunetes, sirulos a l’Ebre, galàpets de florida arreu, crancs americans als nostres rius …

Ja veig la imatge, els cavadors que tant els fot que la trufa sigui verda, negra, roja o lila, justificant la seva acció, armats amb arpiots  i recollint tones de trufa xina vora els restaurants catalans, mentre a nosaltres se’ns considera uns romàntics i encara esperem trobar l’última Tuber melanosporum que ens la pagaran a preu d’or. Tristos, la vendrem a un altre romàntic, que l’exposarà al seu local fins que quedi resseca com una pansa.

Que comenci ja la temporada, si us plau, que tinc uns pensaments ben estranys.

Demà al programa Banda Ampla de TV3, es tractarà el tema dels bolets, els propietaris forestals, de qui es que. M’han convidat a participar-hi i els he dit que no hi aniré. Us dono les meves raons.

1.- Jo soc tofonaire i evidentment estava a la llista de convidats com a espècimen rar, que escriu un blog i segur que tornarien a presentar-nos com aquells tipus foscos, malcarats, furtius de tota la vida i no vull.

2.- Els bolets tenen a TV3 el mateix tractament que el futbol, l’espectacle. No hi ha dia que en algun del seus programes no es parli de bolets, d’on sortiran, quantes tones n’ha agafat el Pepet o el Manolet, fotos d’un pobre nen en un llit de camagrocs … Jo no vull formar part de l’espectacle ni donar-los suport. Qui vulgui saber de bolets que llegeixi, que vagi als cursos de les societats micològiques, que busqui a la xarxa, que aprengui i calli.

3.- No vull debatre amb l’Enric Gracia. Per molt que intenti justificar-se, col.labora en l’espectacle i jo tinc altres coses de que parlar amb ell, que no pas la seva “predicció” setmanal d’on sortiran els bolets. S’ha convertit en un micòleg-espectacle, per molt que digui que intenta culturitzar a la població. Senyor, això no es fa a la tele.

4.- No vull debatre amb el senyor Ramon Folch. Ja ha mostrat que davant de tot hi ha la qüestió de la “propietat” i que no hi ha arguments possibles enfront de la sacrosanta llei. Es mes socio que ecòleg.

Al final, tot plegat no mostra mes que el poder dels senyors propietaris forestals, que en pocs dies, han aconseguit sortir a totes les ràdios, diaris i teles del país, per tornar a cantar la cançó de l’enfadós, que la Gene cobri un peatge per anar a buscar bolets, que el cos d’agents rurals controli l’accés al bosc i que la pasta els la donin a ells, els pobres propietaris. Menys mal que la Conselleria ja els ha deixat clar que en ser “propietat privada” no hi tenen res a fer allí. O sigui, que tenen el pecat i la penitencia en les seves argumentacions. Si volen tancar el bosc, que el tanquin, però no insisteixin en que siguem nosaltres mateixos els que ens posem la corda al coll.

PD. Hi ha una altra raó: si no ets un pope no paguen ni un duro. Segur que hi ha gent que te ganes de sortir a la tele i que mataria per fer-ho. No es el meu cas, jo tinc l’ego satisfet amb el meu blog.

Els truferos sabem de primera mà, que alguna cosa ha de tenir la trufa o no ens passaríem tant de temps parlant amb el gos, agenollats en un terra gelat, per aconseguir una cosa que anant be, pot pesar 70 gr després d’haver caminat com uns animals. Els científics especialitzats no seguirien investigant sobre Tuber melanosporum, veien com els treballs de tota una vida no els duen mes lluny del que ja sabien quan van començar.

La trufa ens embruixa. Tots els que ens hi dediquem, hem sentit histories de tot tipus sobre les capacitats del fong, que si es filla del tro, que si aixeca la libido, la perla negra de la cuina, etc. Tot i això no deixen de sorprendre’ns les aplicacions que en poden trobar.

Es reconegut quTrufa reductora de pilositatse allí on hi ha trufes no hi creix l’herba, el mateix que li passava al cavall d’Àtila. Doncs be, aprofitant aquesta “màgica” qualitat, uns laboratoris han fet una crema per després de la depilació a base de trufa negra que, diuen, no deixa que les pilositats creixin amb força. No només això, també millora la qualitat de la pell.

Jo no se que dir-vos. Conec alguns furtius i cavadors que vist que estan tot el dia rebolcant-se  per les truferes, no haurien de tenir ni un pel i en canvi, en trobar-te amb ells pel bosc et pots endur un bon ensurt i confondre’ls amb un senglar emprenyat.

Suposo que ja ho sabíeu, però per si hi ha algun despistat, us deixo el link del treball. Per comprendre’l s’ha de tenir un cert nivell, us deixo un article que “mes o menys” explica que hi ha i que hi pot haver. Una es que l’olor de la trufa no depèn de la localització, si no que el porta “incorporat” al genoma. L’altre es que la seva reproducció es mes “sexual” del que es pensava i aconsella que a l’hora de micorritzar les nostres plantes es faci amb varis genotips diferents.

Us deixo el resum de la temporada passada i la previsió de la pròxima feta per en Josep Alhama, que va ser presentat a l’assemblea de l’Associació de Tofonaires del Berguedà. Pareu compte que tot el següent només te sentit al Bergueda.

Al Baix Aragó, es mes breu: temporada passada, zero trufes. Temporada a venir, a patir. D’altre banda m’agradaria remarcar la minuciositat i paciència del Josep Alahama, per recollir, anotar i guardar totes les dades. Algun dia hauria de publicar-les, crec que tots ens beneficiaríem de la feina feta.

BALANÇ DE CAMPANYA. TEMPORADA 2009/2010

Ja no ens val, com a mitjans de la dècada dels 80 en darrera, fer previsions de com es presenten les campanyes. Abans, només havíem de preocupar-nos de què plogués des de Sant Joan fins a la Mare de Déu d’Agost, per collir les tòfones des de tots Sants, fins a Sant Josep. Com veieu, la cosa anava de sants.I els sants no han canviat. Son el mateixos. La resta sí que ha canviat.

Només havia de ser un estiu plujós per a què hi hagués gènere. I que quan més plovia, més bona seria la temporada. No hi havia problemes de sequeres extremes, perllongades, puntes de calor exagerada, ni intervals de pluja tan irregular.

I el clima, començant per les tempestes de la segona quinzena d’agost fins a les primeres gelades de novembre, no fallaven gaire be mai.

L’any passat dèiem que començàvem amb bon peu. Havien caigut, des del març fins al setembre, al voltant de 500 litres per metre quadrat de precipitació.

Inclús les primeres xapes van treure el nas a finals del mes d’agost. Però va arribar el setembre, amb les temperatures d’estiu i amb només 30 litres de pluja, i l’octubre, amb nomes 2 dies de ruixats i fins a 30 graus. I vam començar la campanya amb calor i amb el terreny dur com una pedra. I va passar, doncs el que va passar:

Poca tòfona, lletja, arrugada, seca, i que no feia olor de res. La resta, o tocat o podrit. Alguna excepció, com la tòfona de mes de 800 grams que vam poder veure al mercat de Vic però la tònica genera, tòfona que feia llàstima.

D’aquí els preus: primer merca, 80 €/Kg. Segon mercat: 200. I fins al quart mercat, 12 de desembre, quan van arribar a 600€, però per tornar a baixar paulatinament fins 220 € el 16 de gener. A partir del 6 de febrer, ja vam tornar a arribar als 600 €/Kg per no baixar més fins al final de la campanya, naturalment, quan gairebé ja no hi havia res per collir. ”

PREVISIÓ PER A LA TEMPORADA 2010/2011

En aquests mesos previs a la temporada, ens tornem a fregar les mans. Sembla que en un principi, tot apunta a que serà una bona temporada.ç

Fent un repàs del temps, vam començar amb un gener, febrer i març molt plujosos. A més, a principis de març va caure una gran nevada que ens va servir de base per tenir el terreny ben regat fins que va arribar el maig, quan en teoria comencen a néixer les primeres tòfones, i llavors en va caure més de 100 litres per metre quadrat, i més de 100 litres mes el juny.

El juliol, ja sabem que no es gaire amic nostre, ja que plou sempre molt poc, però ens van caure uns 30 litres, suficient per no deixar eixugar massa la terra, i a l’agost més de 100 litres més, i per arrodonir el compte, vora 200 litres per metre quadrat al setembre.

Les temperatures més altres pràcticament no han arribat ni a 37 graus aquest estiu, així que molt malament ens hauria d’anar l’octubre per a què aquesta temporada no fos bona.

Però recordeu els preus de l’any passat, i recordeu també la poca qualitat de la tòfona, i veurem que si ens frisem per collir-la just començar la campanya, això només beneficiarà a les conserveres, que ja tindran un bon motiu per pagar-nos una misèria.

No es deixa madurar el producte, abans verdes per a mi que madures pels altres, pensen alguns. La tòfona quan es verda no propaga la seva llavor en condicions i estem ajudant a condemnar-la a la seva desaparició.

La tòfona fa aroma per a què els animals les desenterrin madura i pugui així seguir el seu cicle vital, no per a que els altres animals que tots coneixem les arrenquin verdes per vendre-les a 4 duros. Com si ja no tinguéssim prou problemes amb els incendis, sequeres, purins, vaques i senglars.

Aviam si a partir d’aquest any aprenem a ser tan llestos com les besties.

Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Es ben sabut que els francesos porten molt de temps collint trufes, tant de temps que fins i tot, tenen tradicions, posades en escena, vestits i una cosa que no sabia: una missa de la trufa en homenatge al patró dels truferos, San Antoni (cosa que tampoc sabia, que tenim un patró).

El tercer diumenge de gener, a les 10:30 l’església de Richerenches s’omple de fidels i l’olor d’encens es substituïda per aquella que ens agrada tant. A l’hora de passar el platet, pots veure com, a part d’alguns bitllets, cauen també unes trufes de calibre considerable. Una bona almoina, a fe meva.

Una altre de les curiositats es el vestuari de la Confraria de truferos de Richerenches. Confesso que he rigut al imaginar als meus gurus truferos celebrant la assemblea anual de l’Associació vestits d’aquesta manera. Ho sento, nois però estaríeu preciosos i faríeu  mes respecte. I potser si la direcció trepitges mes les esglésies respectives no tindríem aquestes temporades horribles que estem tenint. Vist que la ciència no ho arregla, haurem de tornar a les velles metodologies.

M’agrada el turisme trufero. De moment em dedico al virtual, que et dona temps de fer altres coses 😛 . Avui visitem Ucraïna, lloc conegut mundialment per l’intent d’enverinar al seu candidat a president Viktor Yushchenkio, per Chernobil, per tenir una província a costat del Mar Negre de clima mediterrani que s’anomena Crimea i on hi ha, com a mínim, un trufero, amb un gos terrier que es diu Nuyra.

Segons veig en el video son Tuber uncinatum. No tinc constància que hagin trobat cap Tuber melanosporum.

Jo no se pas si menjaria alguna d’aquestes trufes. De fet no se si menjaria cap dels bolets que puguin sortir per aquelles contrades. Els bolets de per allà contenen nivells especialment elevats de cesi radioactiu (mireu el punt 11). Algú dirà que el que no mata engreixa, però … En fi, que les disfrutin a Crimea, que per altre banda sembla un lloc ben maco.

Llegeixo al Telegraph anglès que el señor Duc d’ Edinburg, ha plantat a unes terres que te per aquella illa on aïllen al continent, un roures inoculats amb Tuber melanosporum. Després de tres anys, amb aquella il·lusió del que no te gaires coses a fer, ha llogat a uns truferos italians amb els seus gossos per tal veure si a la finca hi ha moltes trufes, poques o cap. El resultat, sembla evident: el italians han marxat cap a casa amb una pasta gansa, el Duc no ha trobat res i el tipus que li ha venut les plantes encara te la barra de dir que a les seves plantacions han tret 200 kg de trufa negra amb una olor que tirava d’esquenes. I es que sempre dic el mateix, els que de veritat es fan d’or amb això de la trufa son els viveristes i aquesta vegada han pillat a un peix gros. Que jo sàpiga, mai no s’ha trobat una melano mes amunt del paral·lel 47 … però com el anglosaxons es pensen que el mon gira al seus voltant.

Els meus herois d’aquesta historia son els truferos italians. S’enduen la pasta y unas “risas” que es fotrien a la chepa de la monarquia britànica.