No us penseu que faig referència a la peli o altres consideracions. Es el pes de la trufa que he trobat aquests dies. Aquí teniu la foto (es molt dolenta).

Està trobada en una valleta molt remenudeta i amagada del sol. Va ser el Juan Ignacio que sense voler em va donar la pista, puta que es un. Ell te plantades unes quantes carrasques (moltes) just davall i va dir-me que només de passar el motocultor sortia una terra ben assaonada, preciosa informació per un trufero. I tira que me’n vaig cap allà amb el Manolo i la Nona.

Arribem i la gosa ens marca unes trufetes que no estan mal i ens anima el mati. Això a la primera trufera. A la segona, al bancal de dalt, la mala bestia marca una podrida per entretindrem i a la que m’ajupo surt disparada a uns joncs i el Manolo evidentment va per collir-la. Mentre estic entretingut jugant amb els cucs sento un crit.

– Corre Pepe corre!!!, deu del cel quina bestia!!!.

– Ja està me dic. Ja s’han trobat amb un escurçó i … la mare que us va parir a tots dos!. Que te la foti la dona, mira … però el gos … amb el meu amic … quina vergonya. Per a mi la merda i per ells la gloria. Quina trufa mes bonica!!.

Aquí teniu el resultat de una valleta remenuda i productiva.

La resta del dia, no res. Una aquí, l’altra allà, la majoria resseques, podrides, una de be, dos de mal. Com no plogui, potser aquestes fotos seran les úniques trufes de la temporada 2006.