Abans d’ahir va ploure a Bellmunt. Dic ploure, però podia dir plorar. La quantitat d’aigua fa plorar, la que va caure aquest dia, la que ha caigut tot l’estiu i la tardor.

Aquesta última pluja només servirà per no aixecar pols quan agafi el camí de la Sorollera, deixi el cotxe a la basseta del Gil, pugi al cap de munt dels Puntals i amb un sol escandalós a l’esquena faci la passa definitiva al buit.

PD. Està tot fet una pena, ressec i ja van dos anys seguits, serà el canvi climàtic (no en soc un creient), seran els cremadors de iodur de plata, serà la mala pata. El cas es que tinc una mala hòstia …