A punt ha estat la literatura trufera cibernética de quedar-se sense el mes gran glosador de l’art. Ahir vaig caure en tornar d’una trufera, que a mes ha decidit no donar ni una trufa mes en tota la temporada. Aquella arrel que fa mes de tres anys que conec perfectament i que servia per sostenir-me va decidir dir prou i em vaig fotre de morros, espectacular rodolar muntanya avall i frenada sobtada amb la cama sobre una pedra cantelluda. Mal, molt de mal i ara mateix un blau de tres parells. Però no patiu, no tinc res trencat, sobreviuré. Fa mes mal a l’ego irontrufero, el que tot ho pot, que va com una moto per sobre de les pedres.