You are currently browsing the monthly archive for gener 2010.
Es ben sabut que els francesos porten molt de temps collint trufes, tant de temps que fins i tot, tenen tradicions, posades en escena, vestits i una cosa que no sabia: una missa de la trufa en homenatge al patró dels truferos, San Antoni (cosa que tampoc sabia, que tenim un patró).
El tercer diumenge de gener, a les 10:30 l’església de Richerenches s’omple de fidels i l’olor d’encens es substituïda per aquella que ens agrada tant. A l’hora de passar el platet, pots veure com, a part d’alguns bitllets, cauen també unes trufes de calibre considerable. Una bona almoina, a fe meva.
Una altre de les curiositats es el vestuari de la Confraria de truferos de Richerenches. Confesso que he rigut al imaginar als meus gurus truferos celebrant la assemblea anual de l’Associació vestits d’aquesta manera. Ho sento, nois però estaríeu preciosos i faríeu mes respecte. I potser si la direcció trepitges mes les esglésies respectives no tindríem aquestes temporades horribles que estem tenint. Vist que la ciència no ho arregla, haurem de tornar a les velles metodologies.
M’agrada el turisme trufero. De moment em dedico al virtual, que et dona temps de fer altres coses 😛 . Avui visitem Ucraïna, lloc conegut mundialment per l’intent d’enverinar al seu candidat a president Viktor Yushchenkio, per Chernobil, per tenir una província a costat del Mar Negre de clima mediterrani que s’anomena Crimea i on hi ha, com a mínim, un trufero, amb un gos terrier que es diu Nuyra.
Segons veig en el video son Tuber uncinatum. No tinc constància que hagin trobat cap Tuber melanosporum.
Jo no se pas si menjaria alguna d’aquestes trufes. De fet no se si menjaria cap dels bolets que puguin sortir per aquelles contrades. Els bolets de per allà contenen nivells especialment elevats de cesi radioactiu (mireu el punt 11). Algú dirà que el que no mata engreixa, però … En fi, que les disfrutin a Crimea, que per altre banda sembla un lloc ben maco.
Llegeixo al Telegraph anglès que el señor Duc d’ Edinburg, ha plantat a unes terres que te per aquella illa on aïllen al continent, un roures inoculats amb Tuber melanosporum. Després de tres anys, amb aquella il·lusió del que no te gaires coses a fer, ha llogat a uns truferos italians amb els seus gossos per tal veure si a la finca hi ha moltes trufes, poques o cap. El resultat, sembla evident: el italians han marxat cap a casa amb una pasta gansa, el Duc no ha trobat res i el tipus que li ha venut les plantes encara te la barra de dir que a les seves plantacions han tret 200 kg de trufa negra amb una olor que tirava d’esquenes. I es que sempre dic el mateix, els que de veritat es fan d’or amb això de la trufa son els viveristes i aquesta vegada han pillat a un peix gros. Que jo sàpiga, mai no s’ha trobat una melano mes amunt del paral·lel 47 … però com el anglosaxons es pensen que el mon gira al seus voltant.
Els meus herois d’aquesta historia son els truferos italians. S’enduen la pasta y unas “risas” que es fotrien a la chepa de la monarquia britànica.
El trufero 