You are currently browsing the monthly archive for Octubre 2010.
Els truferos sabem de primera mà, que alguna cosa ha de tenir la trufa o no ens passaríem tant de temps parlant amb el gos, agenollats en un terra gelat, per aconseguir una cosa que anant be, pot pesar 70 gr després d’haver caminat com uns animals. Els científics especialitzats no seguirien investigant sobre Tuber melanosporum, veien com els treballs de tota una vida no els duen mes lluny del que ja sabien quan van començar.
La trufa ens embruixa. Tots els que ens hi dediquem, hem sentit histories de tot tipus sobre les capacitats del fong, que si es filla del tro, que si aixeca la libido, la perla negra de la cuina, etc. Tot i això no deixen de sorprendre’ns les aplicacions que en poden trobar.
Es reconegut qu
e allí on hi ha trufes no hi creix l’herba, el mateix que li passava al cavall d’Àtila. Doncs be, aprofitant aquesta “màgica” qualitat, uns laboratoris han fet una crema per després de la depilació a base de trufa negra que, diuen, no deixa que les pilositats creixin amb força. No només això, també millora la qualitat de la pell.
Jo no se que dir-vos. Conec alguns furtius i cavadors que vist que estan tot el dia rebolcant-se per les truferes, no haurien de tenir ni un pel i en canvi, en trobar-te amb ells pel bosc et pots endur un bon ensurt i confondre’ls amb un senglar emprenyat.
Suposo que ja ho sabíeu, però per si hi ha algun despistat, us deixo el link del treball. Per comprendre’l s’ha de tenir un cert nivell, us deixo un article que “mes o menys” explica que hi ha i que hi pot haver. Una es que l’olor de la trufa no depèn de la localització, si no que el porta “incorporat” al genoma. L’altre es que la seva reproducció es mes “sexual” del que es pensava i aconsella que a l’hora de micorritzar les nostres plantes es faci amb varis genotips diferents.
Us deixo el resum de la temporada passada i la previsió de la pròxima feta per en Josep Alhama, que va ser presentat a l’assemblea de l’Associació de Tofonaires del Berguedà. Pareu compte que tot el següent només te sentit al Bergueda.
Al Baix Aragó, es mes breu: temporada passada, zero trufes. Temporada a venir, a patir. D’altre banda m’agradaria remarcar la minuciositat i paciència del Josep Alahama, per recollir, anotar i guardar totes les dades. Algun dia hauria de publicar-les, crec que tots ens beneficiaríem de la feina feta.
BALANÇ DE CAMPANYA. TEMPORADA 2009/2010
Ja no ens val, com a mitjans de la dècada dels 80 en darrera, fer previsions de com es presenten les campanyes. Abans, només havíem de preocupar-nos de què plogués des de Sant Joan fins a la Mare de Déu d’Agost, per collir les tòfones des de tots Sants, fins a Sant Josep. Com veieu, la cosa anava de sants.I els sants no han canviat. Son el mateixos. La resta sí que ha canviat.
Només havia de ser un estiu plujós per a què hi hagués gènere. I que quan més plovia, més bona seria la temporada. No hi havia problemes de sequeres extremes, perllongades, puntes de calor exagerada, ni intervals de pluja tan irregular.
I el clima, començant per les tempestes de la segona quinzena d’agost fins a les primeres gelades de novembre, no fallaven gaire be mai.
L’any passat dèiem que començàvem amb bon peu. Havien caigut, des del març fins al setembre, al voltant de 500 litres per metre quadrat de precipitació.
Inclús les primeres xapes van treure el nas a finals del mes d’agost. Però va arribar el setembre, amb les temperatures d’estiu i amb només 30 litres de pluja, i l’octubre, amb nomes 2 dies de ruixats i fins a 30 graus. I vam començar la campanya amb calor i amb el terreny dur com una pedra. I va passar, doncs el que va passar:
Poca tòfona, lletja, arrugada, seca, i que no feia olor de res. La resta, o tocat o podrit. Alguna excepció, com la tòfona de mes de 800 grams que vam poder veure al mercat de Vic però la tònica genera, tòfona que feia llàstima.
D’aquí els preus: primer merca, 80 €/Kg. Segon mercat: 200. I fins al quart mercat, 12 de desembre, quan van arribar a 600€, però per tornar a baixar paulatinament fins 220 € el 16 de gener. A partir del 6 de febrer, ja vam tornar a arribar als 600 €/Kg per no baixar més fins al final de la campanya, naturalment, quan gairebé ja no hi havia res per collir. ”
PREVISIÓ PER A LA TEMPORADA 2010/2011
En aquests mesos previs a la temporada, ens tornem a fregar les mans. Sembla que en un principi, tot apunta a que serà una bona temporada.ç
Fent un repàs del temps, vam començar amb un gener, febrer i març molt plujosos. A més, a principis de març va caure una gran nevada que ens va servir de base per tenir el terreny ben regat fins que va arribar el maig, quan en teoria comencen a néixer les primeres tòfones, i llavors en va caure més de 100 litres per metre quadrat, i més de 100 litres mes el juny.
El juliol, ja sabem que no es gaire amic nostre, ja que plou sempre molt poc, però ens van caure uns 30 litres, suficient per no deixar eixugar massa la terra, i a l’agost més de 100 litres més, i per arrodonir el compte, vora 200 litres per metre quadrat al setembre.
Les temperatures més altres pràcticament no han arribat ni a 37 graus aquest estiu, així que molt malament ens hauria d’anar l’octubre per a què aquesta temporada no fos bona.
Però recordeu els preus de l’any passat, i recordeu també la poca qualitat de la tòfona, i veurem que si ens frisem per collir-la just començar la campanya, això només beneficiarà a les conserveres, que ja tindran un bon motiu per pagar-nos una misèria.
No es deixa madurar el producte, abans verdes per a mi que madures pels altres, pensen alguns. La tòfona quan es verda no propaga la seva llavor en condicions i estem ajudant a condemnar-la a la seva desaparició.
La tòfona fa aroma per a què els animals les desenterrin madura i pugui així seguir el seu cicle vital, no per a que els altres animals que tots coneixem les arrenquin verdes per vendre-les a 4 duros. Com si ja no tinguéssim prou problemes amb els incendis, sequeres, purins, vaques i senglars.
Aviam si a partir d’aquest any aprenem a ser tan llestos com les besties.
El trufero 