La trufa de Sant Llorenç

La Diputació de Barcelona ha decidit que siguem el truferos del Berguedà els que ens encarreguem de collir la trufa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i també de procurar mantenir i millorar les zones truferes, si es que això es possible. En total serem 5 tipus els que ens passejarem per allí en mig d’excursionistes, boletaires, espeleòlegs i tota la fauna de dues potes que per allí gaudeix.

Malson trufero. L’última melanosporum.

Un dia en un post del Marcos Morcillo al seu blog sobre la Tuber indicum, vaig comentar en plan de conya que si els restauradors i els intermediaris estaven apostant per la trufa xina en contra de la nostra aestivum o brumale, algú hauria d’impedir que els menjadors d’aquesta especie anessin a cagar al bosc. Us imagineu quin desastre començar a collir Tuber indicum o Tuber himalayensis per les nostres contrades. Nois, poca broma amb les especies invasores, que després fem criar els cargols poma al Delta de l’Ebre, els aillantos per les cunetes, sirulos a l’Ebre, galàpets de florida arreu, crancs americans als nostres rius …

Ja veig la imatge, els cavadors que tant els fot que la trufa sigui verda, negra, roja o lila, justificant la seva acció, armats amb arpiots  i recollint tones de trufa xina vora els restaurants catalans, mentre a nosaltres se’ns considera uns romàntics i encara esperem trobar l’última Tuber melanosporum que ens la pagaran a preu d’or. Tristos, la vendrem a un altre romàntic, que l’exposarà al seu local fins que quedi resseca com una pansa.

Que comenci ja la temporada, si us plau, que tinc uns pensaments ben estranys.

Pagar per bolets

Demà al programa Banda Ampla de TV3, es tractarà el tema dels bolets, els propietaris forestals, de qui es que. M’han convidat a participar-hi i els he dit que no hi aniré. Us dono les meves raons.

1.- Jo soc tofonaire i evidentment estava a la llista de convidats com a espècimen rar, que escriu un blog i segur que tornarien a presentar-nos com aquells tipus foscos, malcarats, furtius de tota la vida i no vull.

2.- Els bolets tenen a TV3 el mateix tractament que el futbol, l’espectacle. No hi ha dia que en algun del seus programes no es parli de bolets, d’on sortiran, quantes tones n’ha agafat el Pepet o el Manolet, fotos d’un pobre nen en un llit de camagrocs … Jo no vull formar part de l’espectacle ni donar-los suport. Qui vulgui saber de bolets que llegeixi, que vagi als cursos de les societats micològiques, que busqui a la xarxa, que aprengui i calli.

3.- No vull debatre amb l’Enric Gracia. Per molt que intenti justificar-se, col.labora en l’espectacle i jo tinc altres coses de que parlar amb ell, que no pas la seva “predicció” setmanal d’on sortiran els bolets. S’ha convertit en un micòleg-espectacle, per molt que digui que intenta culturitzar a la població. Senyor, això no es fa a la tele.

4.- No vull debatre amb el senyor Ramon Folch. Ja ha mostrat que davant de tot hi ha la qüestió de la “propietat” i que no hi ha arguments possibles enfront de la sacrosanta llei. Es mes socio que ecòleg.

Al final, tot plegat no mostra mes que el poder dels senyors propietaris forestals, que en pocs dies, han aconseguit sortir a totes les ràdios, diaris i teles del país, per tornar a cantar la cançó de l’enfadós, que la Gene cobri un peatge per anar a buscar bolets, que el cos d’agents rurals controli l’accés al bosc i que la pasta els la donin a ells, els pobres propietaris. Menys mal que la Conselleria ja els ha deixat clar que en ser “propietat privada” no hi tenen res a fer allí. O sigui, que tenen el pecat i la penitencia en les seves argumentacions. Si volen tancar el bosc, que el tanquin, però no insisteixin en que siguem nosaltres mateixos els que ens posem la corda al coll.

PD. Hi ha una altra raó: si no ets un pope no paguen ni un duro. Segur que hi ha gent que te ganes de sortir a la tele i que mataria per fer-ho. No es el meu cas, jo tinc l’ego satisfet amb el meu blog.