Un dia en un post del Marcos Morcillo al seu blog sobre la Tuber indicum, vaig comentar en plan de conya que si els restauradors i els intermediaris estaven apostant per la trufa xina en contra de la nostra aestivum o brumale, algú hauria d’impedir que els menjadors d’aquesta especie anessin a cagar al bosc. Us imagineu quin desastre començar a collir Tuber indicum o Tuber himalayensis per les nostres contrades. Nois, poca broma amb les especies invasores, que després fem criar els cargols poma al Delta de l’Ebre, els aillantos per les cunetes, sirulos a l’Ebre, galàpets de florida arreu, crancs americans als nostres rius …

Ja veig la imatge, els cavadors que tant els fot que la trufa sigui verda, negra, roja o lila, justificant la seva acció, armats amb arpiots  i recollint tones de trufa xina vora els restaurants catalans, mentre a nosaltres se’ns considera uns romàntics i encara esperem trobar l’última Tuber melanosporum que ens la pagaran a preu d’or. Tristos, la vendrem a un altre romàntic, que l’exposarà al seu local fins que quedi resseca com una pansa.

Que comenci ja la temporada, si us plau, que tinc uns pensaments ben estranys.