You are currently browsing the category archive for the ‘Associació’ category.

La Diputació de Barcelona ha decidit que siguem el truferos del Berguedà els que ens encarreguem de collir la trufa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i també de procurar mantenir i millorar les zones truferes, si es que això es possible. En total serem 5 tipus els que ens passejarem per allí en mig d’excursionistes, boletaires, espeleòlegs i tota la fauna de dues potes que per allí gaudeix.

Us deixo el resum de la temporada passada i la previsió de la pròxima feta per en Josep Alhama, que va ser presentat a l’assemblea de l’Associació de Tofonaires del Berguedà. Pareu compte que tot el següent només te sentit al Bergueda.

Al Baix Aragó, es mes breu: temporada passada, zero trufes. Temporada a venir, a patir. D’altre banda m’agradaria remarcar la minuciositat i paciència del Josep Alahama, per recollir, anotar i guardar totes les dades. Algun dia hauria de publicar-les, crec que tots ens beneficiaríem de la feina feta.

BALANÇ DE CAMPANYA. TEMPORADA 2009/2010

Ja no ens val, com a mitjans de la dècada dels 80 en darrera, fer previsions de com es presenten les campanyes. Abans, només havíem de preocupar-nos de què plogués des de Sant Joan fins a la Mare de Déu d’Agost, per collir les tòfones des de tots Sants, fins a Sant Josep. Com veieu, la cosa anava de sants.I els sants no han canviat. Son el mateixos. La resta sí que ha canviat.

Només havia de ser un estiu plujós per a què hi hagués gènere. I que quan més plovia, més bona seria la temporada. No hi havia problemes de sequeres extremes, perllongades, puntes de calor exagerada, ni intervals de pluja tan irregular.

I el clima, començant per les tempestes de la segona quinzena d’agost fins a les primeres gelades de novembre, no fallaven gaire be mai.

L’any passat dèiem que començàvem amb bon peu. Havien caigut, des del març fins al setembre, al voltant de 500 litres per metre quadrat de precipitació.

Inclús les primeres xapes van treure el nas a finals del mes d’agost. Però va arribar el setembre, amb les temperatures d’estiu i amb només 30 litres de pluja, i l’octubre, amb nomes 2 dies de ruixats i fins a 30 graus. I vam començar la campanya amb calor i amb el terreny dur com una pedra. I va passar, doncs el que va passar:

Poca tòfona, lletja, arrugada, seca, i que no feia olor de res. La resta, o tocat o podrit. Alguna excepció, com la tòfona de mes de 800 grams que vam poder veure al mercat de Vic però la tònica genera, tòfona que feia llàstima.

D’aquí els preus: primer merca, 80 €/Kg. Segon mercat: 200. I fins al quart mercat, 12 de desembre, quan van arribar a 600€, però per tornar a baixar paulatinament fins 220 € el 16 de gener. A partir del 6 de febrer, ja vam tornar a arribar als 600 €/Kg per no baixar més fins al final de la campanya, naturalment, quan gairebé ja no hi havia res per collir. ”

PREVISIÓ PER A LA TEMPORADA 2010/2011

En aquests mesos previs a la temporada, ens tornem a fregar les mans. Sembla que en un principi, tot apunta a que serà una bona temporada.ç

Fent un repàs del temps, vam començar amb un gener, febrer i març molt plujosos. A més, a principis de març va caure una gran nevada que ens va servir de base per tenir el terreny ben regat fins que va arribar el maig, quan en teoria comencen a néixer les primeres tòfones, i llavors en va caure més de 100 litres per metre quadrat, i més de 100 litres mes el juny.

El juliol, ja sabem que no es gaire amic nostre, ja que plou sempre molt poc, però ens van caure uns 30 litres, suficient per no deixar eixugar massa la terra, i a l’agost més de 100 litres més, i per arrodonir el compte, vora 200 litres per metre quadrat al setembre.

Les temperatures més altres pràcticament no han arribat ni a 37 graus aquest estiu, així que molt malament ens hauria d’anar l’octubre per a què aquesta temporada no fos bona.

Però recordeu els preus de l’any passat, i recordeu també la poca qualitat de la tòfona, i veurem que si ens frisem per collir-la just començar la campanya, això només beneficiarà a les conserveres, que ja tindran un bon motiu per pagar-nos una misèria.

No es deixa madurar el producte, abans verdes per a mi que madures pels altres, pensen alguns. La tòfona quan es verda no propaga la seva llavor en condicions i estem ajudant a condemnar-la a la seva desaparició.

La tòfona fa aroma per a què els animals les desenterrin madura i pugui així seguir el seu cicle vital, no per a que els altres animals que tots coneixem les arrenquin verdes per vendre-les a 4 duros. Com si ja no tinguéssim prou problemes amb els incendis, sequeres, purins, vaques i senglars.

Aviam si a partir d’aquest any aprenem a ser tan llestos com les besties.