Pagar per bolets

Demà al programa Banda Ampla de TV3, es tractarà el tema dels bolets, els propietaris forestals, de qui es que. M’han convidat a participar-hi i els he dit que no hi aniré. Us dono les meves raons.

1.- Jo soc tofonaire i evidentment estava a la llista de convidats com a espècimen rar, que escriu un blog i segur que tornarien a presentar-nos com aquells tipus foscos, malcarats, furtius de tota la vida i no vull.

2.- Els bolets tenen a TV3 el mateix tractament que el futbol, l’espectacle. No hi ha dia que en algun del seus programes no es parli de bolets, d’on sortiran, quantes tones n’ha agafat el Pepet o el Manolet, fotos d’un pobre nen en un llit de camagrocs … Jo no vull formar part de l’espectacle ni donar-los suport. Qui vulgui saber de bolets que llegeixi, que vagi als cursos de les societats micològiques, que busqui a la xarxa, que aprengui i calli.

3.- No vull debatre amb l’Enric Gracia. Per molt que intenti justificar-se, col.labora en l’espectacle i jo tinc altres coses de que parlar amb ell, que no pas la seva “predicció” setmanal d’on sortiran els bolets. S’ha convertit en un micòleg-espectacle, per molt que digui que intenta culturitzar a la població. Senyor, això no es fa a la tele.

4.- No vull debatre amb el senyor Ramon Folch. Ja ha mostrat que davant de tot hi ha la qüestió de la “propietat” i que no hi ha arguments possibles enfront de la sacrosanta llei. Es mes socio que ecòleg.

Al final, tot plegat no mostra mes que el poder dels senyors propietaris forestals, que en pocs dies, han aconseguit sortir a totes les ràdios, diaris i teles del país, per tornar a cantar la cançó de l’enfadós, que la Gene cobri un peatge per anar a buscar bolets, que el cos d’agents rurals controli l’accés al bosc i que la pasta els la donin a ells, els pobres propietaris. Menys mal que la Conselleria ja els ha deixat clar que en ser “propietat privada” no hi tenen res a fer allí. O sigui, que tenen el pecat i la penitencia en les seves argumentacions. Si volen tancar el bosc, que el tanquin, però no insisteixin en que siguem nosaltres mateixos els que ens posem la corda al coll.

PD. Hi ha una altra raó: si no ets un pope no paguen ni un duro. Segur que hi ha gent que te ganes de sortir a la tele i que mataria per fer-ho. No es el meu cas, jo tinc l’ego satisfet amb el meu blog.

Ni un pèl de tontos

Els truferos sabem de primera mà, que alguna cosa ha de tenir la trufa o no ens passaríem tant de temps parlant amb el gos, agenollats en un terra gelat, per aconseguir una cosa que anant be, pot pesar 70 gr després d’haver caminat com uns animals. Els científics especialitzats no seguirien investigant sobre Tuber melanosporum, veien com els treballs de tota una vida no els duen mes lluny del que ja sabien quan van començar.

La trufa ens embruixa. Tots els que ens hi dediquem, hem sentit histories de tot tipus sobre les capacitats del fong, que si es filla del tro, que si aixeca la libido, la perla negra de la cuina, etc. Tot i això no deixen de sorprendre’ns les aplicacions que en poden trobar.

Es reconegut que allí on hi ha trufes no hi creix l’herba, el mateix que li passava al cavall d’Àtila. Doncs be, aprofitant aquesta “màgica” qualitat, uns laboratoris han fet una crema per després de la depilació a base de trufa negra que, diuen, no deixa que les pilositats creixin amb força. No només això, també millora la qualitat de la pell.

Jo no se que dir-vos. Conec alguns furtius i cavadors que vist que estan tot el dia rebolcant-se  per les truferes, no haurien de tenir ni un pel i en canvi, en trobar-te amb ells pel bosc et pots endur un bon ensurt i confondre’ls amb un senglar emprenyat.

Estan enganyant al Duc?

Llegeixo al Telegraph anglès que el señor Duc d’ Edinburg, ha plantat a unes terres que te per aquella illa on aïllen al continent, un roures inoculats amb Tuber melanosporum. Després de tres anys, amb aquella il·lusió del que no te gaires coses a fer, ha llogat a uns truferos italians amb els seus gossos per tal veure si a la finca hi ha moltes trufes, poques o cap. El resultat, sembla evident: el italians han marxat cap a casa amb una pasta gansa, el Duc no ha trobat res i el tipus que li ha venut les plantes encara te la barra de dir que a les seves plantacions han tret 200 kg de trufa negra amb una olor que tirava d’esquenes. I es que sempre dic el mateix, els que de veritat es fan d’or amb això de la trufa son els viveristes i aquesta vegada han pillat a un peix gros. Que jo sàpiga, mai no s’ha trobat una melano mes amunt del paral·lel 47 … però com el anglosaxons es pensen que el mon gira al seus voltant.

Els meus herois d’aquesta historia son els truferos italians. S’enduen la pasta y unas “risas” que es fotrien a la chepa de la monarquia britànica.

En defensa de los derechos fundamentales en internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público,  y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Por favor difunde este manifiesto en tu blog, Twitter, en redes sociales, en foros o imprímelo y repártelo.

Seria la millor manera … però encara no.

Torno a publicar aquest vídeo del Marcos Morcillo. La veritat es que poder micorritzar els arbres adults seria la millor opció. Però el resultats encara no son tant bons com esperaríem. Per la meva part, aquest any es l’últim en que micorritzo els plançons. A partir d’ara tota la meva “experimentació” serà dedicada als arbres adults.

Adeu

Abans d’ahir va ploure a Bellmunt. Dic ploure, però podia dir plorar. La quantitat d’aigua fa plorar, la que va caure aquest dia, la que ha caigut tot l’estiu i la tardor.

Aquesta última pluja només servirà per no aixecar pols quan agafi el camí de la Sorollera, deixi el cotxe a la basseta del Gil, pugi al cap de munt dels Puntals i amb un sol escandalós a l’esquena faci la passa definitiva al buit.

PD. Està tot fet una pena, ressec i ja van dos anys seguits, serà el canvi climàtic (no en soc un creient), seran els cremadors de iodur de plata, serà la mala pata. El cas es que tinc una mala hòstia …

Plantacions truferes. Mentides i poques veritats

Estic aquest dies preparant-me per tornar a fer planter de carrasques i coscolls per seguir ampliant les plantacions. Potser aquest any, mes gent participarà en la inoculació i ho podem convertir en un acte social. Esteu convidats.

Com he de refrescar els meus coneixements, estic mirant que hi ha de nou en el Google i l’Scirus (es un buscador de referències científiques) i per casualitat he trobat aquest article. No conec al senyor Membrado (tot i que el cognom ens porta ràpid a Bellmunt de Mesquí, ) però estic totalment d’acord amb ell.

Ve a dir que les plantacions de “carrasques tofoneres” només beneficien els viveristes i que aquests arbres no tenen ni una micorriza de trufa al cap de pocs anys. També que tot i la gran quantitat d’hectàrees plantades cada cop hi ha menys trufes als mercats, senyal que alguna cosa no va com ha d’anar.

Cap científic del mon us podrà certificar mai que una carrasca micorrizada amb Tuber melanosporum acabarà produint Tuber melanosporum. A França on ens porten molts anys d’avantatge, la gran majoria de plantacions acaben produint Tuber brumale sense que els tècnics puguin donar una explicació convincent: que si el reg no es bo per la trufa, que si contaminació per altres espores, que si un mal treball del sol … excuses. Hi ha una anècdota que m’explicava el Pep que sempre m’ha semblat molt instructiva. Un gran centre d’investigació català va decidir fer una plantació experimental per demostrar tots els seus coneixements. Contents li explicaven el que farien, com ho farien i que en x anys començarien les collites meravelloses de l’esquiu bolet. Jo no hi era, però m’imagino la cara del Pep, amb aquell somriure malparit i la cigarreta rossa a la mà dient: “Que be, molt be, boníssim, puta mare … ara el que acabareu collint aquí es tòfona d’estiu, que es el que s’ha collit ací tota la vida”. Suposo que els científics se’l van mirar amb cara de pena i van decidir que el trufero aquell era un carnús que no sabia de que parlava. Al cap d’uns anys aquella magnífica plantació “experimental” va donar una esplèndida collita de … Tuber aestivum.

El govern aragonès està repartint diners per tot el territori. Altres institucions com la DPT, s’atreveixen a deixar anar coses com aquesta:

“En la actualidad, la truficultura ocupa total o parcialmente a cerca de 520 profesionales agrarios con una superficie aproximada de cultivo de 3.500 hectáreas en las tierras altas de la provincia de Teruel. El potencial económico existente en las hectáreas cultivadas en la provincia resulta considerable toda vez que el 90% de dicha superficie está constituido por plantaciones bien trabajadas, por truficultores conocedores del hongo y de los factores que influyen en su desarrollo. Asimismo, se cuenta con un material vegetal de calidad y que presenta altos índices de micorrización.

En un futuro próximo, la práctica totalidad de la producción de trufa negra en la provincia será cultivada, lo que permitirá a los productores contar con unas producciones más constantes y regulares, además de disponer de la suficiente cantidad como para poder comercializar volúmenes apreciables y con una mayor rentabilidad para el productor y el recolector.”

Ara i aquí us dic que es mentida, cap de les sentencies optimistes i clientelistes de l’administració pública es veritat.

1 – Plantaciones bien trabajadas.

Ningú no sap com treballar les plantacions. Es mes, de cap de les maneres es el mateix fer-ho en un terreny ple de cascall, que en un argilós, que en un sorrenc. El criteri que fan servir els “inspectors” es que els camps estiguin nets d’herba, vaja que semblin un desert amb quatre arbres. Jo per exemple les meves les faig a ma i molt lleugerament uns dos metres al voltant de la carrasca o el coscoll i tampoc se si tinc raó.

2 – Truficultores conocedores del hongo y de los factores que influyen en su desarrollo.

Que el coneixem, es veritat, sabem on es fa, la farum que fa y que com el clima anual no li agradi, ens fotrà. Ara los factors del seu desenvolupament, no el saben ni els millors científics de França i Itàlia que fa una centuria que s’hi dediquen. Repto a qualsevol a que expliqui el cicle reproductor de la trufa, quins son els factors que promouen la fructificació i sobretot si les micorrizes en son les responsables.

3 – Presentan altos índices de micorrización.

Està mes que demostrat que no hi ha relació directe entre un alt índex de micorrització al planter amb la producció de trufa. Es mes, normalment son les que presenten un índex baix les que acaben produint abans.

4- Producciones constantes y regulares

Fa riure. Com diu el nostre amic Membrado (a partir d’avui ho es per a mi), les produccions anuals baixen any rere any i les plantacions augmenten any rere any. Qui tingui ulls …

5 – Una mayor rentabilidad para recolector y productor.

La veritat no se per que els separa, si sempre son la mateixa persona. Tant es. Sempre serà una activitat marginal dins l’economia del llaurador. El dia que ens garanteixin la producció, podrem parlar. Si mos venen un ametller, saben que donarà ametlles, si mos venen una carrasca l’únic que poden assegurar es que donarà bellotes i amb el temps una bona fusta per rostir la carn.

La trufa manté encara aquella atracció que dona el desconegut, l’ocult: al mercat, on una sèrie d’homes malcarats, xerren de coses que ningú sent i tothom sap, on no es veu mai la mercaderia ni diners. Al monte veus un home amb un gosset, que s’ajup i arreplega alguna cosa que no saps i fuig com un diable. Els gossets es compren i es venen com si fossin un joia (ho son), que només alquimistes de l’ensinistrament son capaços de donar-los forma. Tot això arrodonit amb un preu escandalós per a satisfer gourmets snobs i periodistes ignorants, amants de l’escàndol i el misteri.

Es veritat, hi ha gent que fa molts diners amb la trufa: els viveristes, els intermediaris de la trufa, els polítics … protegits per el “misteri”, encegant amb muntanyes de trufes fàcils sota un humil coscoll, segellat per la pàtina “científica”.

Amen

Post menut

Sembla que la cosa pinta molt be. El fi de setmana passat (divendres va ploure força) varem fer mes d’un quilo de trufa d’estiu, de bon calibre i en bon estat. També us he de presentar una troballa del magnífic Candido, el del nas pelat que aprofita que nosaltres no hi som per a fer-se furtiu. Però això serà dilluns, durant dos dies la Nona i jo ens dedicarem al que mes ens agrada.

Enhorabona

Us comunico que al bar on els tofonaires i altres gens de malt viure fan el seus tractes amb el negre tubercle, ha tocat la grossa de Nadal. També us comunico que a mi la sort m’ha deixat com sempre de banda. Com encara es hora que vagi a mercat, no he pogut comprar la fastuosa papereta que et dona dret a ser milionari i escampar cava per damunt dels caps dels assistents.

En fi, als compradors de tòfones: passeu-vos aquest dissabte per Vic, que estaran tant contents i distrets que igual us fan un bon preu. Es una oportunitat.

Estranys fenòmens a Catalunya

Publicat el 22 de Novembre del 2006

La nit del 14 al 15 de novembre es van observar misterioses llums per tota la geografia catalana, que els experts encara no han pogut desxifrar. Els fets han ocorregut sobretot per les zones calcaries del país, la qual cosa encara despista mes als investigadors.

 

Nombrosos testimonis oculars parlen de llums que a intervals regulars descendien d’una alçada mitjana de 1,70 metres fins arran de terra, on restaven quietes una estona, amb petits moviments oscil·lants i regulars. Immediatament recuperaven l’alçada i repetien l’acció. De manera esporàdica també, se sentien alguns crits esgarrifosos, dels que s’ha pogut extreure paraules inconnexes, tipus “amarevapari, avador e merda”. Les llums van començar a sortir a les 12 hores i sobre les 3 o 4 de la matinada van anar minvant les seves aparicions.

Altres testimonis parlen estorats, que se sentien gossos acompanyant a les llums. Els investigadors asseguren que potser es tracte d’al·lucinacions col·lectives i que la presencia dels cans no ha estat demostrada. Si que ha quedat demostrada però una forta olor indeterminada als llocs on es localitzaven les llums.

No es descarten ritus satànics d’alguna secta perduda, o algun fenomen relacionat amb experiments magnètics per la línia de molt alta tensió (MAT).

La consellera Montserrat Tura, ha declarat que s’investigarà el fenomen i que els mossos no pararan fins a descobrir les raons dels fets, que han creat una gran alarma social.