You are currently browsing the category archive for the ‘Uncategorized’ category.
Els truferos sabem de primera mà, que alguna cosa ha de tenir la trufa o no ens passaríem tant de temps parlant amb el gos, agenollats en un terra gelat, per aconseguir una cosa que anant be, pot pesar 70 gr després d’haver caminat com uns animals. Els científics especialitzats no seguirien investigant sobre Tuber melanosporum, veien com els treballs de tota una vida no els duen mes lluny del que ja sabien quan van començar.
La trufa ens embruixa. Tots els que ens hi dediquem, hem sentit histories de tot tipus sobre les capacitats del fong, que si es filla del tro, que si aixeca la libido, la perla negra de la cuina, etc. Tot i això no deixen de sorprendre’ns les aplicacions que en poden trobar.
Es reconegut qu
e allí on hi ha trufes no hi creix l’herba, el mateix que li passava al cavall d’Àtila. Doncs be, aprofitant aquesta “màgica” qualitat, uns laboratoris han fet una crema per després de la depilació a base de trufa negra que, diuen, no deixa que les pilositats creixin amb força. No només això, també millora la qualitat de la pell.
Jo no se que dir-vos. Conec alguns furtius i cavadors que vist que estan tot el dia rebolcant-se per les truferes, no haurien de tenir ni un pel i en canvi, en trobar-te amb ells pel bosc et pots endur un bon ensurt i confondre’ls amb un senglar emprenyat.
Suposo que ja ho sabíeu, però per si hi ha algun despistat, us deixo el link del treball. Per comprendre’l s’ha de tenir un cert nivell, us deixo un article que “mes o menys” explica que hi ha i que hi pot haver. Una es que l’olor de la trufa no depèn de la localització, si no que el porta “incorporat” al genoma. L’altre es que la seva reproducció es mes “sexual” del que es pensava i aconsella que a l’hora de micorritzar les nostres plantes es faci amb varis genotips diferents.
Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…
1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Es ben sabut que els francesos porten molt de temps collint trufes, tant de temps que fins i tot, tenen tradicions, posades en escena, vestits i una cosa que no sabia: una missa de la trufa en homenatge al patró dels truferos, San Antoni (cosa que tampoc sabia, que tenim un patró).
El tercer diumenge de gener, a les 10:30 l’església de Richerenches s’omple de fidels i l’olor d’encens es substituïda per aquella que ens agrada tant. A l’hora de passar el platet, pots veure com, a part d’alguns bitllets, cauen també unes trufes de calibre considerable. Una bona almoina, a fe meva.
Una altre de les curiositats es el vestuari de la Confraria de truferos de Richerenches. Confesso que he rigut al imaginar als meus gurus truferos celebrant la assemblea anual de l’Associació vestits d’aquesta manera. Ho sento, nois però estaríeu preciosos i faríeu mes respecte. I potser si la direcció trepitges mes les esglésies respectives no tindríem aquestes temporades horribles que estem tenint. Vist que la ciència no ho arregla, haurem de tornar a les velles metodologies.
M’agrada el turisme trufero. De moment em dedico al virtual, que et dona temps de fer altres coses 😛 . Avui visitem Ucraïna, lloc conegut mundialment per l’intent d’enverinar al seu candidat a president Viktor Yushchenkio, per Chernobil, per tenir una província a costat del Mar Negre de clima mediterrani que s’anomena Crimea i on hi ha, com a mínim, un trufero, amb un gos terrier que es diu Nuyra.
Segons veig en el video son Tuber uncinatum. No tinc constància que hagin trobat cap Tuber melanosporum.
Jo no se pas si menjaria alguna d’aquestes trufes. De fet no se si menjaria cap dels bolets que puguin sortir per aquelles contrades. Els bolets de per allà contenen nivells especialment elevats de cesi radioactiu (mireu el punt 11). Algú dirà que el que no mata engreixa, però … En fi, que les disfrutin a Crimea, que per altre banda sembla un lloc ben maco.
A petició popular passo a fer la previsió de la temporada que està a punt de començar. Malament, malament, malament. Del maig a setembre no ha caigut ni una gota. A finals de setembre uns 25 litres (mesurats amb un pluviòmetre de plàstic de supermercat) i res mes. Una mica mes el sud tindran mes sort, com quasi be sempre. Algun amic de per allà a Sarrión va proposar la temporada passada que anés amb la meva gossa a la seva plantació. Si aquest any torna a dir-m’ho seran les úniques trufes que colliré.
Segur que alguns estan pensant que aquest tio ha deixat d’anar a buscar trufes pel monte. Doncs es cert. Aquest any he tingut una feinada de por amb modificar la meva vida de manera substancial. Tant substancial que ja som un mes a l’equip, recollit a la terra de la “terfez”.
No patiu, torno amb mes ganes que mai. Noves idees, nous terrenys a explorar (literal i dels altres).
Us deixo un video dels truferos australians. Se m’acut suggerir unes quantes coses. Aquests tios vestits d’aquesta manera no duraven dos dies a casa nostra. I m’he partit el cul de riure desprès de veure la cura que te amb la cullera (te collons), per treure la trufa partida. La caixa verda d’anar a buscar trufes també duraria dos minuts en alguna trufera que jo me se.
Truffle Hunt
En aquest bloc deixem de parlar de trufes només quant en Ramón Mur es mou un poquet. Avui estic content per que en Ramón ha publicat la seva nova novel·la “Huellas de herradura” i a mes ho ha fet de manera molt moderna, molt atrevida per un home de la seva trajectòria: pots comprar el llibre en format clàssic (paper) o en format electrònic, aquesta darrera opció, a un preu que fa fatigosa la pirateria.
Bravo Ramón.
Aquests dies el mon de la trufa està ben revolucionat. Els preus son miserables, comparats amb altres anys. Motius? Variats: Es molt bon any a França, molta trufa i ja se sap que ells marquen els ritmes. A Catalunya fins avui, la trufa surt encara verda, quasi no fa olor. A Bellmunt ja son madures de fa temps, però això no fa millorar el preu. I la darrera es aquella de que tothom parla: la crisi!. Es evident que amb la psicosi que hi ha, a un producte de luxe com la trufa, només li faltaria que ens poséssim estupendos. Aquest últim argument no ho tinc massa clar, però el fan servir els intermediaris per tal de pagar-nos menys als truferos, encara que ells facin pagar fins a 600 € al consumidor, quant a l’últim mercat la van pagar a 180 €.
En fi, que si voleu trufa fresca madura només ho heu de dir i us faré bon preu.
El trufero 