You are currently browsing the category archive for the ‘Uncategorized’ category.

El tofonaire insigne em passava l’altre dia una melanosporum d’un calibre considerable. M’envia una altre foto, aquest cop d’una rufum, que potser a primera vista no es tant espectacular, però es molt rar trobar-ne d’aquestes mides.

Si els dies 5, 6 y 7 de desembre esteu per Sarrión … potser el 6 o el 7 ens veiem.

El que ara us mostraré no es meu. Es d’un tofonaire il·lustre i que de tant en tant apareix per aquest lloc per mostrar al món el que em queda per aprendre. Quina ràbia!!


El Marcos Morcillo ha obert un blog i està molt be.

En ell he llegit una cosa que m’ha deixat cagat. Ho sento però no ho puc dir d’una altre manera. Comenta el Morcillo:

“El INRA frances declaro en 1999 que se les habian colado trufas chinas
en la producción de planta trufera con melanosporum y ello quiere decir
que existen ahora plantaciones con trufa china en Europa, cuyas
consecuencias desconocemos. Es un problema serio en nuestro sector. Que
yo sepa no ha fructificado en España de forma artificial y menos la
tenemos silvestre. No obstante quizás eso es lo de menos si tenemos en
cuenta que se estan importando toneladas de esta trufa a Europa y que
nos las comemos, etc”

Hòstia divina!!! Els tope guays de la micorrització, clons i guardians de l’essència trufera dedicant-se a propagar per tot el continent la maleïda trufa, en qualsevol de les seves varietats.

Les meves preguntes a tanta barbaritat (ja que en el blog no dona mes detalls)

Saben a qui es van vendre els arbres?

Tenen les plantacions controlades?

Saben si ha fructificat?

Tinc molta por que la resposta a les meves preguntes sigui NO. Si el sector està malament, imagina que comencen a sortir trufes chines per tot arreu!!! Una vergonya.

Per fi en Ramón Mur s’ha decidit, ha obert un blog. Alguns a patir, la majoria a disfrutar. Benvingut a la llibertat Ramón

Ja està, s’ha acabat. Han començat a sortir els perdigons i a sobre en molt mal estat. Deixem el que quedi al bosc com a llaor per l’any vinent. No val la pena per jugar una mica i passejar el gos, actuar com uns vulgars jabalins.

La temporada va començar francament malament: la manca de pluges a l’hivern ha fet molt mal i l’aigua de la primavera va arribar massa tard. La tronada que va caure al Juliol (70 mm) ha fet que s’aguantés la saó fins avui i en això estàvem fins ahir. En definitiva, poques trufes i de no molt bona qualitat.

Per altre part, les pluges i el sòl estaven perfectes per a la melanosporum. Ara ja toca patir. Els francesos diuen que si plou per Sant Roc (16 d’agost) les trufes surten fins i tot als rocs (en francès el joc de paraules queda molt bonic). Ja ha passat i les previsions de pluja no son molt bones. Una tronada molt potent la setmana passada va deixar l’aigua molt mal repartida: molt be a la part sud, molt malament a la part oest.

Horrible. A 7 de juliol (gora san Fermin), la recol·lecció s’assembla molt i molt a les collites esgarrifoses de l’hivern.

D’altra banda, les poquetes trufes que hem trobat, estan a una profunditat inusual. Normalment, es el gos que amb una potada ja les deixa a la vista i en canvi aquesta temporada he hagut d’utilitzar el punyal.

Es evident que por molta aigua que caigués al maig-juny, ja va arribar tard (estic per pensar que fins i tot ha sigut massa aigua). He estat esperant fins ara per fer una valoració per veure si la cosa remontava, però es evident que el que haviem de collir, ja està collit.

En fi, això m’ha donat temps de micorritzar alguns plançons, cavar les truferes, segar-ne algunes mes i visitar algunes valls que no coneixia al terme de pobles veins, per ampliar territori vaja i només espero no crear conflictes territorials. 😀

He trobat un nou llibre que coordina Santiago Reyna del CEAM, amb els millors investigadors i tècnics “truferos” del mon. Només he pogut llegir-lo en diagonal, però he trobat coses molt i molt bones. Us recomano que llegiu la part de les experiencies de plantacions, sobre tot una d’un vell trufero de com va plantar el arbres (de llaor), com els va micorritzar, com els treballa, magnífic. La resta de les entrevistes als tofonaires o truficultors (quina paraula mes lletja) no tenen massa interés, segueixen el cànons clàssics. També molt bona la part de les tècniques de micorrització en el viver, de la mateixa manera que la part (molt curta) de la micorrització in-situ. A veure si l’acabo i us puc fer una crítica mes extensa.