En defensa de los derechos fundamentales en internet

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público,  y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Por favor difunde este manifiesto en tu blog, Twitter, en redes sociales, en foros o imprímelo y repártelo.

Previsió temporada 2009-2010

A petició popular passo a fer la previsió de la temporada que està a punt de començar. Malament, malament, malament. Del maig a setembre no ha caigut ni una gota. A finals de setembre uns 25 litres (mesurats amb un pluviòmetre de plàstic de supermercat) i res mes. Una mica mes el sud tindran mes sort, com quasi be sempre. Algun amic de per allà a Sarrión va proposar la temporada passada que anés amb la meva gossa a la seva plantació. Si aquest any torna a dir-m’ho seran les úniques trufes que colliré.

Un nou blog de trufes

http://tuverd.blogspot.com/

Tornem-hi

Segur que alguns estan pensant que aquest tio ha deixat d’anar a buscar trufes pel monte. Doncs es cert. Aquest any he tingut una feinada de por amb modificar la meva vida de manera substancial. Tant substancial que ja som un mes a l’equip, recollit a la terra de la “terfez”.

No patiu, torno amb mes ganes que mai. Noves idees, nous terrenys a explorar (literal i dels altres).

Us deixo un video dels truferos australians. Se m’acut suggerir unes quantes coses. Aquests tios vestits d’aquesta manera no duraven dos dies a casa nostra. I m’he partit el cul de riure desprès de veure la cura que te amb la cullera (te collons), per treure la trufa partida. La caixa verda d’anar a buscar trufes també duraria dos minuts en alguna trufera que jo me se.

Truffle Hunt

De morros

A punt ha estat la literatura trufera cibernética de quedar-se sense el mes gran glosador de l’art. Ahir vaig caure en tornar d’una trufera, que a mes ha decidit no donar ni una trufa mes en tota la temporada. Aquella arrel que fa mes de tres anys que conec perfectament i que servia per sostenir-me va decidir dir prou i em vaig fotre de morros, espectacular rodolar muntanya avall i frenada sobtada amb la cama sobre una pedra cantelluda. Mal, molt de mal i ara mateix un blau de tres parells. Però no patiu, no tinc res trencat, sobreviuré. Fa mes mal a l’ego irontrufero, el que tot ho pot, que va com una moto per sobre de les pedres.

Off topic

En aquest bloc deixem de parlar de trufes només quant en Ramón Mur es mou un poquet. Avui estic content per que en Ramón ha publicat la seva nova novel·la “Huellas de herradura” i a mes ho ha fet de manera molt moderna, molt atrevida per un home de la seva trajectòria: pots comprar el llibre en format clàssic (paper) o en format electrònic, aquesta darrera opció, a un preu que fa fatigosa la pirateria.

Bravo Ramón.

Trufes i colors

Magnífica foto en el foro de grosses truffes.

La primera vegada

Avui he vist en un foro francès sobre trufes un home que ple d’emoció contava al mon que el seu gos l’hi havia trobat les seves primeres trufes (tres i molt menudes). No he pogut mes que somriure tot recordant la meua primera vegada.

Jo tenia ja la meua gossa, amb la que feia tres mesos que jugava al pati de casa a perseguir, rodar, amagar, una trufa d’estiu, tantes voltes congelada i descongelada que ja estava resseca com un romer. No coneixia cap trufera a Catalunya i no m’atrevia a anar a les truferes de Bellmunt, no en coneixia la propietat. No feia mes que passejar per les zones que segons el meu criteri innocent, algun mapa geològic, vagues referències escoltades a cal Jepet i mes ganes que coneixement, tenia alguna possibilitat de ser un criadero de trufes.

Un dia passejant/investigant per la zona del Bages sorrenc, a prop d’un camí que porta a una cantera (je,je , au va que ja us veig fent càbales, je), veig un roure amb alguna cosa que sembla un cremat (en aquell temps, tot em semblava un cremat). Pujo el marge crido a la gossa i inicio el joc de “busca bonica, busca”. Es posa a resseguir el que jo creia un cremat, s’atura, segueix, s’atura i comença a esgarrapar. No se si sabré explicar-ho, per un moment vaig sentir que tenia el cor darrera els ulls, entre les dues orelles. Ataco el forat amb una merda de pala de jardiner que utilitzava a manera de punyal, foto el nas i em giro per mirar a la Nona que com una professional s’havia quedat asseguda al meu costat mirant-me d’una manera com si volgués dir. “Que si tonto ignorant, que si, que es una trufa”. I si senyor! del fons del pou vaig treure 2 trufetes remenudes. La vaig abraçar, la vaig petonejar, ella es va excitar molt i va començar a corre al voltant de la trufera com si estigués posseïda (un problema, ja que ho va prendre com un costum que va costar d’erradicar). Tot seguit vaig trucar als amics, a la dona, a la família, si, estava com boig, em sentia el millor entrenador de gossos del món mundial, ja veurien aquells refotuts truferos, no quedaria un trufa per desenterrar amb les meues capacitats per ensinistrar gossos. Era còmic, i el temps m’ha posat al meu lloc, que tampoc es tant dolent.

Encara tinc en un potet les dues trufetes.

El preu de la trufa

Aquests dies el mon de la trufa està ben revolucionat. Els preus son miserables, comparats amb altres anys. Motius? Variats: Es molt bon any a França, molta trufa i ja se sap que ells marquen els ritmes. A Catalunya fins avui, la trufa surt encara verda, quasi no fa olor. A Bellmunt ja son madures de fa temps, però això no fa millorar el preu. I la darrera es aquella de que tothom parla: la crisi!. Es evident que amb la psicosi que hi ha, a un producte de luxe com la trufa, només li faltaria que ens poséssim estupendos. Aquest últim argument no ho tinc massa clar, però el fan servir els intermediaris per tal de pagar-nos menys als truferos, encara que ells facin pagar fins a 600 € al consumidor, quant a l’últim mercat la van pagar a 180 €.
En fi, que si voleu trufa fresca madura només ho heu de dir i us faré bon preu.

Tamanys

El tofonaire insigne em passava l’altre dia una melanosporum d’un calibre considerable. M’envia una altre foto, aquest cop d’una rufum, que potser a primera vista no es tant espectacular, però es molt rar trobar-ne d’aquestes mides.