Demà al programa Banda Ampla de TV3, es tractarà el tema dels bolets, els propietaris forestals, de qui es que. M’han convidat a participar-hi i els he dit que no hi aniré. Us dono les meves raons.

1.- Jo soc tofonaire i evidentment estava a la llista de convidats com a espècimen rar, que escriu un blog i segur que tornarien a presentar-nos com aquells tipus foscos, malcarats, furtius de tota la vida i no vull.

2.- Els bolets tenen a TV3 el mateix tractament que el futbol, l’espectacle. No hi ha dia que en algun del seus programes no es parli de bolets, d’on sortiran, quantes tones n’ha agafat el Pepet o el Manolet, fotos d’un pobre nen en un llit de camagrocs … Jo no vull formar part de l’espectacle ni donar-los suport. Qui vulgui saber de bolets que llegeixi, que vagi als cursos de les societats micològiques, que busqui a la xarxa, que aprengui i calli.

3.- No vull debatre amb l’Enric Gracia. Per molt que intenti justificar-se, col.labora en l’espectacle i jo tinc altres coses de que parlar amb ell, que no pas la seva “predicció” setmanal d’on sortiran els bolets. S’ha convertit en un micòleg-espectacle, per molt que digui que intenta culturitzar a la població. Senyor, això no es fa a la tele.

4.- No vull debatre amb el senyor Ramon Folch. Ja ha mostrat que davant de tot hi ha la qüestió de la “propietat” i que no hi ha arguments possibles enfront de la sacrosanta llei. Es mes socio que ecòleg.

Al final, tot plegat no mostra mes que el poder dels senyors propietaris forestals, que en pocs dies, han aconseguit sortir a totes les ràdios, diaris i teles del país, per tornar a cantar la cançó de l’enfadós, que la Gene cobri un peatge per anar a buscar bolets, que el cos d’agents rurals controli l’accés al bosc i que la pasta els la donin a ells, els pobres propietaris. Menys mal que la Conselleria ja els ha deixat clar que en ser “propietat privada” no hi tenen res a fer allí. O sigui, que tenen el pecat i la penitencia en les seves argumentacions. Si volen tancar el bosc, que el tanquin, però no insisteixin en que siguem nosaltres mateixos els que ens posem la corda al coll.

PD. Hi ha una altra raó: si no ets un pope no paguen ni un duro. Segur que hi ha gent que te ganes de sortir a la tele i que mataria per fer-ho. No es el meu cas, jo tinc l’ego satisfet amb el meu blog.